Pregàries setmana 23 (Del 29 de febrer al 4 de març)

29 de febrer, dilluns

Pregària indonèsia

Autor/a: Desconegut/da

"Tu has creat els continents;

has fet els homes distints en llengua i en cultura.

Des de temps immemorials has fet créixer l'arròs.

Et manifestes en els diferents rostres de les religions,

i també ets tu qui porta els homes cap a la fe i cap al dubte.

Senyor, acaba d'una vegada

la nefasta lluita entre els continents i les races.

Concedeix a tots el homes la fe en tu.

Concedeix pau i harmonia a les costes, a les estepes,

a les jungles de la meva terra.

Senyor, concedeix al món la pau i la fe

en el futur del teu poble"

1 de març, dimarts

Preguem,

Oh Déu, apiada’t en nosaltres i porta a bon terme els teus desitjos d’amor i salvació. Fes que

hi vegem, perquè seguint Jesucrist, que se’ns ha fet camí, el camí que ens du a la vida,

trobem delícies per sempre i joia i festa a desdir, a la teva presència pels segles dels segles.

Amén.

2 de març, dimecres

It's a beautiful day, the sky falls
And you feel like it's a beautiful day
It's a beautiful day
Don't let it get away

És un dia meravellós, el cel  cau

I tu sents que és un dia meravellós
Es un dia meravellós
No el deixis escapar.

Fragment de la cançó Beautiful day (U2)

3 de març, dijous

El llop conviurà amb l'anyell,

la pantera jaurà amb el cabrit;

menjaran junts el vedell i el lleó,

i un nen petit els guiarà.

La vaca i l'óssa pasturaran juntes,

jauran plegades les seves cries.

El lleó menjarà palla com el bou,

l'infant de llet jugarà

vora el cau de l'escurçó,

el nen ficarà la mà

a l'amagatall de la serp.

Ningú no serà dolent ni farà mal

en tota la muntanya santa,

perquè el país serà ple

del coneixement del Senyor,

com l'aigua cobreix la conca del mar.

(Is 11, 6-9)

4 de març, divendres

Fem camí cap a la Pasqua.

Busca un lloc recollit i silenciós. Llegeix aquesta pregària lentament, paraula a paraula, fes-la teva afegint tot allò que vagi sorgint del teu interior.

Jesús, ajuda’m a ser pacient.

Ajuda’m a fer les coses amb calma, sense presses. Acceptant les meves limitacions i treballant per a millorar-ne els resultats.

Jesús ajuda’m a ....

Te’n dono gràcies i em comprometo a fer-ho.

HUMILITAT

Pregàries setmana 22 (Del 22 al 26 de febrer)

22 de febrer, dilluns

Quan amb una persona som capaços de caminar una bona estona sense dir-nos res, queda clar que realment és amiga. En canvi, si sentim la necessitat de no quedar malament o de que no pensi que ens importa poc, i per això no deixem de donar-li conversa i xerrar per xerrar... aleshores l'amistat, o és molt incipient, o encara no ha arribat. Molts cops el silenci manifesta la confiança o la comoditat de que ens trobem bé al costat d'una persona. Per què vols que pensi que ets "interessant", que ets un ésser simpàtic?

Avui has anat pel carrer en presència de Déu, i no li deies res ni li demanaves res. Sense paraules, sense pregar, sense dir res, ni gràcies, ni perdó, ni hola, ni ajudem... era estar-hi. El soroll era infernal. A aquell ja quotidià de la ciutat calia afegir-li cada tres o quatre carrers el de les obres. Però dintre teu, el silenci era no infernal sinó "celestial".

23 de febrer, dimarts

Reflexió sobre l'amistat

L'amistat és un donar sense esperar recompensa, una paraula d'alè que sempre estimula un compartir sense límits. Trobar en un altre ser admiració, afecte i respecte.
Amic és aquell que en els moments més difícils et diu "pots comptar amb mi, no et preocupis".
"Els amics mai especulen sobre les teves intencions. Mai necessiten una raó per a quedar amb tu. Els amics nomes esperen que siguis tu, i s'alegren per això."
Tot món vol tenir un amic, pocs es prenen la molèstia de ser un.

24 de febrer, dimecres

Aquesta és la història d’un vailet que tenia molt mal caràcter. El seu pare li va donar un saquet de claus i li va dir que cada cop que perdés la paciència, hauria de clavar un clau darrera la porta. El primer dia, el noi va clavar 37 claus darrera la porta. Les properes setmanes, a mesura que ell aprenia a controlar el seu geni, clavava cada cop menys claus darrera de la porta. Va descobrir que era més fàcil controlar el seu geni que clavar claus darrera la porta. Va arribar el dia que va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia. Després d’informar el seu pare, aquest li va suggerir que retirés un clau cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter. Els dies passaren i el vailet va poder anunciar al seu pare que ja no quedaven més claus per retirar... El seu pare el prengué de la mà i el portà fins a la porta. Li digué: «has treballat molt dur, fill meu, però mira tots aquests forats a la porta. Mai més serà la mateixa. Cada cop que tu perds la paciència, deixes cicatrius exactament com les que veus aquí.»

Tu pots insultar algú i retirar el que has dit, però de la manera com li ho diguis li pots fer molt de mal, i la cicatriu romandrà per sempre. Una ofensa verbal és tan feridora com una ofensa física. Els amics són veritablement una joia rara. Et fan riure i t’animen a que tinguis èxit. T’ho deixen tot, comparteixen paraules d’elogi i sempre volen obrir-nos llurs cors.

Tenir un amic o una amiga és un gran tresor. No el malbaratis.

25 de febrer, dijous

    Jesús no ho va tenir precisament fàcil. Ser jove i cristià avui no és fàcil. Ell va pregar i va saber ser conseqüent. Nosaltres aquesta quaresma volem renovar-nos en la pregària, en la responsabilitat, en la mútua comunicació, en les utopies que porten a fer realitat una nova forma de viure en la justícia per a tothom. És a dir, entrem en un combat espiritual ja que trobarem inèrcies, resistències i enganys de tota mena. Però val la pena.

26 de febrer, divendres

Gna. Teresa Mira

75è Aniversari de la seva mort

Teresa Mira va obrir el seu cor a Déu i als germans. Va viure aquest lliurament tan generosament que de seguida va donar fruits de vida nova en el escabrós moment històric que li va tocar viure i avui segueix transmetent esperança a les persones que amb fe s'acosten a Déu per presentar les seves necessitats.El 26 de febrer de 1941, als seus 46 anys, la H. Teresa Mira va passar a gaudir de l'AMOR en plenitud. Ella que ho va viure i va vessar amb generositat entre els que la van conèixer, ens ha deixat la seva Testimoni de vida entregada als altres i la certesa que només l'AMOR dóna sentit a la nostra vida.Teresa va passar pel nostre món sembrant el bé amb el somriure als llavis i el cor obert a tothom.La senzillesa i l'amor fet servei va ser la característica del seu camí de santedat, virtuts que brillen en ella amb tal claredat que és impossible parlar d'ella sense fer referència a la seva senzillesa ia la seva gran cor. I Teresa cuidava la seva vocació religiosa com un do de Déu. 
Cada any, en celebrar l'aniversari de la seva Pasqua volem rememorar el seu pas entre nosaltres, amb tot el que significa d'afecte i transcendència. Imitar la seva caritat sense límits (1Cor, 13) a favor dels germans més necessitats, la seva fe en Déu donant credibilitat als que l'envoltaven - "Senyor en tot i per tot el teu santa voluntat" - i la seva esperança en el Déu que tant estimava "... Déu ens ajudarà, no us preocupeu que no passarà res." Desprenia i s'encomanava fortalesa en el Senyor.Ella ens va deixar un testimoni de fidelitat en l'entrega incondicional, en la senzillesa i en la grandesa de cor.

Seguim l’exemple de la Germana Teresa Mira, siguem també nosaltres, conscients de les nostres debilitats i busquem moments d’oració i recolliment. Segur que aquesta intimitat amb Déu, a través de l’oració, ens ajudarà com a Teresa, a ser millors en les nostres vides. No ens cansem d’intentar-ho i diguem com ella “Tu et cansaràs, jo no”!

Pregàries setmana 21 (Del 15 al 19 de febrer)

15 de febrer, dilluns

La senyora mandra

Cada dia la Senyora Mandra m'acompanya a tots els llocs on vaig.

A l'hora de llevar-me, em fa romandre en el llit; comença la feina de tot el dia i no em mouria d'una cadira. La mare em diu: nena, para la taula! Però jo agafo un conte i em poso a llegir.

A la Senyora Mandra li agrada la comoditat.

Quants cops no faig les coses que hauria de fer?

Quants cops dono excuses per no fer les coses?

Avui, al despertar-me de nou, he notat que tot era monoto­nia.

Per què fer el que em doni la gana?

Per què fer la mandra? No trobava el sentit a les coses.

Perquè, sense adonar-me'n, la Senyora Mandra, m'havia fet tancar les portes a la meva amiga: L'ALEGRIA.

16 de febrer, dimarts

Amor vs. Riquesa

Ser humil és un dels valors més important a la vida. Moltes persones que no tenen gaires recursos, són exemples de que amb poca cosa pots ser feliç. I hi ha d’altres que de tanta riquesa que tenen, s’obliden de que en un principi ells també eren “gent del carrer” amb pocs recursos, s’obliden de que tothom és igual, tots som persones, i que el que realment importa no és tenir molta riquesa material sinó tenir riquesa del cor. El que de veritat costa a la vida és arribar a trobar aquest amor i aquest equilibri, ja que encara que ara els diners son una cosa que té molta importància, l’amor i felicitat en tenen molta més. Com diu una frase de la cançó Tengo de Macaco “No es más rico el que más lleva, sino el que algo tiene y lo conserva”. Per tant, això vol dir que qui sap apreciar les petites coses, gestos, paraules… Pot arribar a ser més ric que algú que nomes es preocupa dels diners.

17 de febrer, dimecres

La veritable felicitat

Si tens il·lusió per fer grans coses

        omple el temps que ràpid vola;

si vols viure amb alegria

        esforça el teu cor per allunyar la tristesa;

si busques el més gran tresor

        guanya't l'amistat dels teus companys;

si admires la bondat i la bellesa

        conquereix-les sent noble i sincer;

si t'engresca l'aventura de ser gran i important

        aprèn a créixer en l'anima i el cos.

18 de febrer, dijous

Soldats, no lluiteu per l’esclavitud sinó per la llibertat. En el capítol 17 de Sant Lluc es llegeix: “El regne de Déu està dins de l’home. No d’un home, ni d’un grup d’homes, sinó en tots els homes”.

Vosaltres teniu el poder, el poder de crear màquines, el poder de crear felicitat. Vosaltres, el poble, teniu el poder de fer aquesta vida lliure i bonica, de convertir-la en una aventura.

Charles Chaplin

“El gran dictador”

19 de febrer, divendres

El paradís ara i aquí

Cadascú escriu el seu propi guió, la trama del seu propi camí. Viure amb sentit és cercar instants de bellesa, de bondat i de reconciliació[…].Viure cada dia com si fos l’últim. Viure com si fos l’últim dia és una idea que pot regular la vida de cada dia i dotar-la plenament de sentit, perquè en el darrer dia no es malbarata el temps amb nicieses[…].

Perseguir la utilitat, el rendiment i l’eficàcia és necessari, però no condueix, directament, a viure una vida amb sentit. En ocasions, el que ens omple més interiorment és molt poc útil des del punt de vista econòmic, social o polític.

Pregàries setmana 20 (Del 9 al 12 de febrer)

9 de febrer, dimarts

Josep M. Ballarín i Monset, capellà, Gòsol.

Apa, Senyor.
Ara la gent ja no balla davant de l'arca, com David.
Ara la balla nit i dia remenant els darreres.
Enlluernada i eixordada.
Doneu-li un instant, un instant de quietud.
Per adonar-se de com n'és de bella una gota d'aigua.

10 de febrer, dimecres

Dimecres de Cendra

QUARESMA:

La Quaresma, és el període de  temps litúrgic entre el Dimecres de Cendra i el Dijous Sant, que serveix de preparació per a la Pasqua de Resurrecció, i que recorda els 40 dies que Jesús va estar en el desert en oració.

«Convertiu-vos i creieu en l´Evangeli.» són les paraules del ritus de cendra en què comença la Quaresma.

Comencem unes setmanes que ens ajuden a progressar en  la nostra vida humana i cristiana, perquè la conversió sempre és un progrés humà i cristià.

Si jo canviés...

Si jo canviés la meva manera d’actuar davant els altres,

els faria més feliços.

Si jo desitgés sempre el benestar dels altres,

jo seria més feliç.

Si jo comprengués plenament els meus errors i defectes,

seria humil i comprensiu amb els altres.

Si jo canviés el "tenir  més " ,pel   "ser més "

Quant  més feliç seria!

Si jo canviés de ser "jo" a ser "nosaltres",

començaria la civilització de l’amor.

Si jo seguís decididament Jesús i el seu Evangeli,

començaria a viure la veritable felicitat.

Si jo canviés la meva manera de pensar vers els altres,

els comprendria.

Si jo acceptés tothom com és,

sofriria menys.

Si jo critiqués menys i aplaudís més,

quants amics guanyaria!

Si jo trobés el positiu en tots, amb quina alegria els tractaria!

11 de febrer, dijous

Temps de canvis

Beth Rodregas - Segueix-me el fil

Hem escollit aquesta cançó referida a nous camins i reptes enfocant-la en els canvis que es produeixen abans d’aquests. Concretament en l’àmbit de l’amor.
Tot inici té un final tard o d’hora, no només en l’amor, sinó que és aplicable a tot. Per això creiem que la nostra reflexió ha d’anar orientada en el sentit que cal aprofitar cada moment de la vida i no deixar que el que pogui passar més endavant ens condicioni en el present. Malgrat això, no interpretem que els canvis siguin una cosa negativa; ja que això fa que puguem iniciar nous camins i reptes en el nostre camí, que ens fan madurar i enriquir-nos interiorment.
En definitiva, volem remarcar que per afrontar bé els nous reptes que ens apareixeran al llarg de tota la vida cal estar disposat a rebre’ls i a saber patir els canvis de manera de poder gaudir cada moment i ser feliç.

12  de febrer, divendres

La quaresma ens brinda una gran oportunitat per plantejar-nos un ordre de vida en el marc d’una jerarquia de valors. Ens estan atrapant des de fora i ens cal estar més atents al cor i a les urgències d’una gran part de la humanitat. Més autodisciplina, més convicció i més comunitat.

Pregàries setmana 19 (Del 1 al 5 de febrer)

1 de febrer,  dilluns

La Candelera és una festa que commemora la presentació de l'Infant Jesús al temple de Jerusalem 40 dies després de Nadal, el dia 2 de febrer.

Per celebrar-ho a missa es reparteix candeles destinades a orientar -nos pel camí de la vida.

Jesús, tu ets la llum de la nostra vida.

Sempre que em sento enfadat, cansat o trist i prego, dins el meu cor s'encén una llumeta que m'il·lumina i m'escalfa.

Gràcies per estar sempre a prop meu, esperant-me i amb ganes d'ajudar-me i orientar-me.

2 de febrer, dimarts

És per tu (fragment)

Lax'n'Busto - Morfina

És per tu que em sento fort,

és per tu, que m'has triat tal com sóc,

que he après que, en el fons, la tendresa és la gran fortalesa,

m'has ensenyat que no hi ha millors raons que les del cor.

És per tu, que has arribat

al moment precís, ni massa aviat ni massa tard.

Quan et tinc al costat, em sento com si fos a casa,

la meva llar és allà on tu hi deixes l'equipatge,

sense tu és que estic perdut...

És per tu que la lluita té sentit, l'amor és la força

que ha triat ésser el meu destí.

Obres camins que només cal seguir

per trobar-me amb mi mateix

i sentir que em dónes coses que no em dóna ningú més

3  de febrer, dimecres

“Vosotros sois la sal de este mundo. Pero si la sal deja de ser salada, ¿cómo seguirá salando? Ya no sirve para nada, así que se la arroja a la calle y la gente la pisotea.

 “Vosotros sois la luz de este mundo. Si  una ciudad situada en lo alto de un monte no puede ocultarse;  y una lámparat no se enciende para taparla con alguna vasija,o sino que se la pone en alto para que alumbre a todos los que están en la casa.  Del mismo modo, procurad que vuestra luz brille delante de la gente, para que, viendo el bien que hacéis, alaben todos a vuestro Padre que está en el cielo.

(Mt 5, 13-16)

4  de febrer, dijous

Pregària sobre la importància de cadascú.

Si la pedra digués , “una pedra no pot construir una casa”, no hi hauria casa .

Si la gota digués, “ una gota no pot formar un riu”, no hi hauria oceà .

Si la llavor digués , “una llavor no pot sembrar un camp”,no hi hauria collita .

Si tu i jo diguéssim, “ un gest d’amor no pot canviar la humanitat”, mai hi hauria justícia, ni pau, ni dignitat,ni felicitat de cap tipus sobre la terra.

Pensa que tu , junt amb els teus dons,pots fer canviar el món sencer. Només cal que estiguis disposat a fer-ho .

Senyor, ajuda’m a saber aprofitar els dons que m’has regalat .

5 de febrer, divendres

... prepara't per la festa!

No importa la condició social per anar de festa, ni els protocols. No importa si tens la roba foradada, el que importa és la teva actitut, el saber estar a l'espera de la festa, tenir el cor i el bon humor a punt...