25 de gener, dilluns
Ahir va ser la Jornada de la Infància Missionera i avui a la tarda les famílies dels nostres alumnes de Infantil ens prepararan uns fantàstics berenars per recaptar diners per la causa.
Observeu aquest vídeo i mireu com els nens del món que reben ajuda ens donen les gràcies.
SETMANA DE LA PAU I LA NO-VIOLÈNCIA
Aquest proper dissabte es celebra el dia escolar de la PAU i la NO-VIOLÈNCIA, durant aquesta setmana les nostres pregàries i reflexions seran al voltant d'aquest valor.
26 de gener, dimarts
»No escampis
falsos rumors. No vagis a favor del culpable donant un fals testimoni. No
et posis de part de la majoria per fer el mal. Quan siguis
testimoni en un procés, no et decantis per la majoria si aquesta falseja el
dret. En els plets, no afavoreixis ningú, ni tan sols el pobre.
»Quan trobis
perdut el bou o l'ase del teu enemic, torna-l'hi sens falta. Si mai veies el
seu ase desplomat sota la càrrega, no passis de llarg: ajuda el teu enemic a
aixecar-lo.
»No violis els
drets d'un pobre en el seu plet. Allunya't de tota falsedat. No condemnis a
mort l'innocent o el just, perquè jo no absoldré el culpable. No et deixis
subornar: els regals enceguen els més clarividents i falsegen les causes dels
justos.
»No oprimeixis
l'immigrant: vosaltres coneixeu prou bé com és la vida dels immigrants, perquè
també en vau ser al país d'Egipte. (Exode 23, 1-7)
27 de gener, dimecres
INVICTUS
Més enllà de la nit que em cobreix
negra com l’abisme insondable,
dono gràcies als déus que puguin existir
per la meva ànima invicta.
En les atzaroses urpes de les circumstàncies
mai m’he lamentat ni parpellejat
Sotmès als cops del destí
el meu cap està ensangonat, però erigit.
Més enllà d’aquest lloc de còlera i llàgrimes
on jeu l’Horror de l’Ombra,
l’amenaça dels anys
em troba, i em trobarà, sense por.
No importa l’estretor del portal,
ni la càrrega dels càstigs de la sentència,
sóc l’amo del meu destí:
sóc el capità de la meva ànima.
Més enllà de la nit que em cobreix
negra com l’abisme insondable,
dono gràcies als déus que puguin existir
per la meva ànima invicta.
En les atzaroses urpes de les circumstàncies
mai m’he lamentat ni parpellejat
Sotmès als cops del destí
el meu cap està ensangonat, però erigit.
Més enllà d’aquest lloc de còlera i llàgrimes
on jeu l’Horror de l’Ombra,
l’amenaça dels anys
em troba, i em trobarà, sense por.
No importa l’estretor del portal,
ni la càrrega dels càstigs de la sentència,
sóc l’amo del meu destí:
sóc el capità de la meva ànima.
... ser un instrument de
pau?
Com fer decantar als governs, als
fanàtics i a la gent del carrer per la pau? Com fer entendre que "No
hi ha camins per la pau, la pau és el camí"(Gandhi)?, Com
arribar un dia a posar l'altra galta quan tenim l'altra escaldada?...
Si ja en Bob Dylan criticava la
instrumentalització bel·licista de Déu a la cançó "Déu al nostre
costat" (With God On
Our Side) no serem menys ara. Com a cristians també podem aportar
el nostre gra de sorra per la pau del món.
29 de gener, divendres
Paraules per la pau
Només perdura allò
que bastim amb esforç
i creix en
l'esperit dels homes i dels pobles
fins a esdevenir
l'àmbit on tota veu ressona.
Així la pau, que
es guanya tenaçment cada dia
pel desig de
voler-la més que tota altra cosa
és el mirall que
fa possibles tots els somnis.
Parlo de pau en
pau, des d'aquests temps que em toca
de viure i de
sofrir, des de la meva altura
d'home senzill que
creu que la pau és possible,
des de l'amor
profund al poble i a la llengua
que m'han fet el que
sóc i em serven i m'impulsen.
La tarda és un
espai de lentituds perdudes
que se m'adorm als
ulls plàcidament i clara.
D'aquest silenci
estant proclamo l'esperança,
la pau no és un do
ni un cim inassolible
sinó el recomençar
de moltes primaveres,
la voluntat i el
risc d'estimar i de comprendre.
Tota la vastitud
dels anys i el seu misteri
ressona en les paraules que escric
perquè serveixin
de bandera i
d'escut, de fita i de designi.
Més que amb l'eco
estrident de timbals i trompetes
que senyoreja
edats i vulnera silencis,
més que amb tot
l'aldarull de cants victoriosos
que ofeguen els
laments dels desvalguts i els febles,
i més que amb el
menyspreu groller dels prepotents
que es proclamen
hereus de totes les riqueses,
falquem l'ara i
aquí, convençuts i solemnes,
amb un anhel de
pau que encengui les mirades.
Pensem el futur de
l'ara que esclata
dins i fora de
tots, i fem amb les paraules
un reducte de llum
que ens preservi la força.
Vulguem la pau en
pau, sense cap mesquinesa,
perquè en l'ordre
del temps només creix i perdura
tot allò que
bastim amb esforç, i fecunda
la sang i
l'esperit dels homes i dels pobles.
Miquel Martí i Pol
