dimarts 18 La paràbola del bon samarità és una història narrada a l'evangeli segons Lluc (Lc 10:25-37).
Quines conclusions podem treure d'aquesta paràbola? dimecres 19 Tot
i que molts cops les nostres pors són injustificades o sobredimensionades,
també és cert que hi ha coses que ens fan por i ens espanten perquè no som
ingenus. Així i tot, la cançó de la
Rosana ens convida a saber conviure amb les incerteses, a
viure oberts a la confiança malgrat tot, perquè només obrint-nos cap als altres
podrem suscitar en ells el mateix sentiment d’obertura i confiança. Per als
cristians només hi ha una temeritat possible, la de viure des de l’amor,
perquè:
“L'amor
consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens
ha estimat primer.” (1Joan 4, 10)
Vivim des d’aquest gran regal que és l’amor
de Déu, l’Esperit de Jesús, incrustat en les nostres vides. És des d’aquest
amor que ens sentim cridats a superar les nostres pors tot i que som conscients
de la nostra fragilitat i “punyeteria”, que som “el que som”, que portem
aquest tresor en gerres de terrissa (2Co 4, 7).
dijous 20
Millor en equip
“Mejores son dos que uno: porque
tienen mejor paga de su trabajo. Porque si cayere, el uno levantará a su
compañero: pero ¡ay del solo! Que cuando cayere no habrá segundo que lo
levante. Y si alguno prevaleciere contra uno, dos resistirán; y cordón de tres
dobleces no se rompe pronto”
Proverbios, 4,9-12
COMENTARI
Aquest text bíblic ens vol fer veure que si treballem en equip ens serà molt
més fàcil aconseguir el nostre objectiu, ja que, si no ens en sortim amb alguna
cosa, el nostre entorn ens podrà ajudar i, entre tots, assolirem les nostres
metes. Tot i que de vegades és més còmode anar per lliure i no tenir en compte
els altres, normalment necessitem la seva col•laboració per tirar endavant i
continuar el nostre “camí”.
divendres 21 Pensa en les persones de la teva família. D'un en un. Recorda moments
feliços que t'apropin a cadascun d'ells. Dóna gràcies de tenir-los. Recorda't
de demostrar-los que els estimes. Prega per a ells i per les seves necessitats.
Gràcies Senyor perquè ens has donat una família que ens estima, ens cuida i
ens acompanya en la nostra vida amb tanta comprensió i paciència.
dilluns 10 d'octubre De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant. ( Marc 1,35 ). Tal com feia Jesús dediquem aquests instants matinals a pregar per nosaltres i pels que ens envolten. dimarts 11 d'octubre
dijous 13 d'octubre
Et donem gràcies per la tardor.
Gràcies per la fresca del matí,
gràcies pel sol que encara tenim,
i que ens recorda que hi haurà primavera.
Gràcies per les fulles seques,
que donen color al carrer i fan les voreres divertides.
Gràcies, Senyor, Déu Nostre,
perquè podem viure la tardor.
divendres 14 d'octubre Demà és Santa Teresa de Jesús, monja carmelita i personatge important per ser la fundadora dels carmelites descalços i haver estat declarada doctora de l'església. Que la seva vida exemplar de pregària i convivència amb les altres germanes sigui un exemple a les nostres aules.
God alone is enough.
Let nothing upset you, let nothing startle you. All things pass; God does not change. Patience wins all it seeks. Whoever has God lacks nothing: God alone is enough
- St Teresa Avila
Per Tutoria: Diumenge 23 d'octubre serà el DOMUND, i l'escola com sempre, hi participarà amb diverses activitats. Els tutors us ho explicaran ara mateix. Per anar fent boca mireu aquest curt. Disposem-nos a ajudar els missioners repartits arreu del món!
Si esteu més interessats en aquesta campanya amb 90 anys d'experiència podeu consultar la pàgina següent: http://www.domund.org/
Doneu-nos, Senyor, la saviesa, Vós que ens heu regalat la vocació de mestres.
Doneu-nos la saviesa de saber que és molt poc el que sabem.
Doneu-nos la saviesa de saber aprendre cada dia.
Doneu-nos la saviesa de voler conèixer, comprendre, respectar, estimar tots i cadascun dels qui formaran part de la nostra vida al llarg d'aquest curs.
Doneu-nos, sobre tot, la saviesa de conèixer-vos a Vós, present sempre en la nostra vida.
Tant de bo es una expressió catalana que significa esperança. Durant la cançó es repeteix tant de bo seguit d’alguna cosa que nosaltres desitgem o esperem, és a dir que tenim esperança en això. El fet de tenir esperança és molt important, ja que sense aquesta no podríem viure perquè no tindríem il·lusió perquè passés res que ens fes il·lusió.
Txarango vol transmetre esperança cap a la vida i a les dificultats que ens podem trobar. “Tant de bo dos i dos sumin quatre, tant de bo creure en la màgia no sigui cosa de tres”,en aquest vers de la cançó, Txarango reivindica que la màgia no s’ha de confondre amb unes il·lusions impossibles, sinó que s’ha de comparar amb la esperança que nosaltres tenim cap a la vida. dimarts 27 Jesús, et donem gràcies per aquest dia que comença. Jesús, et demanem que estiguis amb nosaltres en tots els moments de la nostra vida. Jesús, ensenya'ns a estimar a tothom com tu ens estimes a nosaltres. dimecres 28 Senyor! Et demano que jo sàpiga esforçar-me al màxim, compartir les meves coses, tractar bé el material del col·legi i respectar les persones. dijous 29 Hi ha dies que no sé com m'ho faig però tot em surt malament, estic trist i no tinc ganes de res. Santa Teresina diu: "No em desanimo mai, cal treure'n profit de tot" Senyor, dona'ns força per a ser constants en totes les nostres activitats. Ajuda'ns a veure sempre la part positiva de les situacions i a saber treure profit de les nostres vivències. divendres 30 Alguna vegada m'han dit de Tu, Senyor, que ets com un ull que ho vigila tot i que espera el moment en el qual faig malament alguna cosa per castigar-me i escridassar-me. Però tu no ets així, ets un Pare que estima i que només m'indica possibles camins que m'ajudaran a ser feliç. Santa Teresina també et veia així i per això diu: "Déu és tan bo amb mi, que m'és impossible tenir-li por" Déu meu, fes que et cerqui sempre com un Déu poper, perquè tu vols sempre el millor per a nosaltres.
Aquesta setmana ja estem una mica més rodats i adaptats de ple al nou curs.
Ja sabem que hi ha nens i nenes que no podran començar l’escola per falta de mitjans, perquè els toca treballar per aportar diners a la família, perquè estan malalts, ...
La feina és un bé com ho és el menjar, l’aigua... i també és un dret de tots. L’escola és necessària per a realitzar-nos com a persones en societat.
Jesús, ajuda’ns a saber valorar des del primer dia l’oportunitat que l’escola representa en la nostra formació con a persones.
Ens comprometem a esforçar-nos per superar els entrebancs, a tenir constància i voluntat en el treball de cada dia, a respectar els mestres i companys, ... Volem ser uns bons alumnes !
dimarts 20 Us convidem a aturar-vos i a fer una estona de pregària ara i aquí. Tal com esteu, asseguts, sense presses, observeu la imatge mental de la vostra família. El professor llegeix: A mesura que perdem la por a perdre, arribem a ser capaços de buscar activament el bé dels altres. Normalment, volem el millor per als nostres éssers estimats: pares, avis, germans, amics propers... Els veiem – de manera especial la nostra família- com una extensió de nosaltres mateixos. Però nosaltres no hem de limitar les nostres actituds al nostre cercle íntim. Hem d'ampliar aquest cercle cada vegada més, fins a ser capaços de veure en cada ésser humà un altre jo i estimar-lo en conseqüència.
Això no vol dir que arribem a sentir afecte per tothom qui coneixem, això no és possible. Però sí que ho és intentar buscar activament el bé els altres amb una actitud de despreniment. Aquest tipus d'amor es diu amor «desinteressat». Pot semblar-nos fred i poc afectuós, que no té interès, però no és pas aquest el sentit del terme. Amor desinteressat és amor que no mira per un mateix. És possible estimar els altres sense buscar ser correspost? Sí, però només en la mesura que un sent en el centre del seu ésser, que és estimat per Déu.
Estimar sense condicions és com Déu estima. És el tipus d'amor a què ens referim quan diem que "Déu és amor." Es tracta d'un amor que vol el millor pels altres basat en el reconeixement que ells, com nosaltres estem fets a imatge i semblança de Déu. Això ens permet viure d'acord amb la Regla d'Or, i fer als altres allò que ens agradaria que ens fessin a nosaltres, es a dir, fer dels altres un «altre jo».
dimecres 21
dijous 22 “Jesús cridà els deixebles i els digué: “Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom”.” (Mc 10. 42-45) divendres 23
PREGARIA PER DEMANAR EL BON HUMOR A L’INICI DE CURS
dilluns 12 Comencem un nou curs sota el lema de Jesús en línia... Clica dins teu. Enguany ens proposem fer una mirada al nostre interior a partir de l'oració. En un món ple d'estimuls diaris, sembla que hem perdut el nord del qui som realment. A la propera tutoria fareu una activitat amb els tutors per practicar la pregària i saber escoltar-se a un mateix. Avui tant sols un minut de silenci i reflexió sobre el que ens proposem abans de començar aquest curs carregat de nous reptes.
Molts Ànims a tots/es! dimarts 13
Jove, aixeca't
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús se n'anà a un poblet anomenat Naín. L'acompanyaven els deixebles i molta gent. Quan s'acostaven a l'entrada del poble es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d'una mare viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la veié, se'n compadí i li digué: «No ploris». El Senyor s'acostà al fèretre i li posà la mà al damunt. Els qui el portaven s'aturaren, i ell digué: «Jove, aixeca't». El mort es posà assegut i començà a parlar. I el Senyor el donà a la seva mare. Tots quedaren esglaiats i glorificaven Déu. La gent deia: «Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta». Deien també: «Déu ha visitat el seu poble». Per tot el país dels jueus i per tota la rodalia s'escampà aquesta anomenada de Jesús.
Comentari
Amb la lectura del fragment de l'Evangeli que ens parla de la resurrecció del jove de Naïm, podria remarcar la divinitat de Jesús i insistir en ella, dient que solament Déu pot tornar la vida a un jove; però avui preferiria posar de relleu la seva humanitat, perquè no veiem Jesús com un ésser llunyà, com un personatge molt diferent de nosaltres, o com algú tan excessivament important que no ens inspiri la confiança que ens pot inspirar un bon amic
Senyor Jesús, ensenya'ns a ser generosos, a servir-te com tu mereixes, a donar sense mesura, a combatre sense por les ferides, a treballar sense descans, sense esperar altra recompensa que saber que hem complert la teva voluntat.
Sant Ignasi de Loiola
dijous 15
divendres 16 SIA Breathe me
El dolor plasmat en paper
En aquest senzill Sia parla sobre el bullying. El món que ens ofereix en aquesta cançó no és el més encoratjador, és potser una habitació fosca i freda, o plena de molts objectes però que en el fons és buida. És una lletra que cala, i és que descriu de manera tan simple, però perfecta aquells sentiments de solitud, de necessitat d'estar amb algú, de saber que no estàs sol, que malgrat la nostra insignificança existeix encara que sigui una persona, o un ser a qui li importem, que ens ha notat, que sap que hi som, que és real. Aquesta cançó parla sobre el sentiment de soledat que en part pot ser una forma de bullying, el deixar aïllat a una persona, fent-sentir sola i desemparada. El bullying és una cosa que desgraciadament està molt present en la societat i molts ho pateixen en silenci. No és una cançó que transmeti esperança, ni una llum al final del túnel. L'objectiu d'aquesta cançó és mostrar un cruel realitat tal com és, intentant provocar a l'oient algun tipus de sentiment d'empatia amb les víctimes d'assetjament escolar. Posar-se en la pell de l'altre és vital per poder comprendre el que pot arribar a sentir o el que pot arribar a fer una persona que se sent totalment perduda i sola.
Avui
comencem el darrer mes d’escola. Queden ja poques setmanes i és hora de donar
gràcies per tot el que aquest curs ens ha fet madurar com a persones , pels
professors que ens han ajudat a aconseguir-ho, per la família , que sempre ha
estat al nostre costat i pels companys i els nous amics que hem fet, i també a
Déu que ens ha fet veure que no estem sols .
Dijous, 2 de juny
Cada minut que estàs
enfadat perds 60 segons de felicitat – Anònim
Divendres, 3 de juny Sagrat cor de Jesús Celebrem avui el dia dedicat al Sagrat Cor, símbol de l’amor infinit de Jesús per la humanitat.
“Et donem gràcies, Senyor, per la teva immensa bondat
i el teu amor per la humanitat”
Dilluns, 6 de juny
Un costum més
Tenim
el vici d’acostumar-nos a tot. Ja no ens indignen els barris de misèria, no és
notícia l’apartheid ni els milions de morts de fam,cada any.
Ens
hi acostumem. Llimem les arestes de la realitat, perquè no ens fereixi, i ens l’empassem
tranquil·lament.
Ens
desintegrem. No és tan sols el temps que se’ns en va, és la mateixa qualitat de
les coses,que es rovella. Tot allò que és més explosiu esdevé rutina i
conformisme .
Senyor,
tenim el costum d’acostumar-nos a tot. Fins i tot el més feridor, se’ns arriba
a oxidar. Voldríem veure les coses sempre com si fos la primera vegada. Fes-nos
superar la malaltia del tradicionalisme.
Ensenya’ns
a recordar que Tu, has trencat sempre les coordenades del previsible, i
sobretot que no ens acostumem a veure cap injustícia sense que la ira i
l’actuació se’ns engeguin.
Mirem aquest vídeo per reflexionar-hi. Què hi veiem? Transportar un conflicte llunyà en el nostre context occidental ens fa ésser més conscients dels problemes d'aquest món?
Dimarts, 7 de juny
Ens calen miralls
Sempre
impressiona el fet que, del nostre entorn més proper, la realitat que ens costa
més de veure és a nosaltres mateixos, i això que és el que tenim més a prop. De
fet, potser és precisament per això. Ens és molt més fàcil veure objectivament
els altres que veure’ns a nosaltres mateixos.
Per
veure’ns amb una certa objectivitat, ens calen miralls, en definitiva,
necessitem realitats que ens retornin la nostra pròpia imatge reflectida . Una
de les que ens la retorna són els defectes dels altres. Diuen que quan els
defectes dels altres ens molesten de manera especial és perquè hi veiem reflectits
els nostres propis defectes . Asseguren que si ens molesten en els altres és
perquè ens molesten en nosaltres mateixos.
Tot
encaixa perfectament amb aquella dita de Jesús a l’evangeli sobre el fet que
som capaços de veure la palla a l’ull del nostre germà i no ho som de veure la
biga en el nostre propi ull .
Dimecres, 8 de juny
Gràcies, pel nou dia
Gràcies, Senyor,
per aquest dia que arriba,
per aquest dia que, com un regal,
ens dónes a nosaltres, fills teus.
Gràcies per la llum i pel sol,
que en el matí comencen a despertar.
Gràcies pel vent,
per l’aire, que ens permet de respirar.
Gràcies per les aus del cel, i pels ocells,
que ja comencen el seu cant.
Gràcies per la natura sencera
amb què avui, un dia més,
ens vols obsequiar.
Dijous, 9 de juny
Escoltar
Quan
et demano que m’escoltis i tu comences a donar-me consells no has fet el que et
demanava.
Quan
et demano que m’escoltis i tu comences a dir-me que no hauria de sentir-me
així,no respectes els meus sentiments.
Escolta’m
.
Tot
el que et demano és que m’escoltis,no que parlis o que facis,sols que
m’escoltis .
Aconsellar
és fàcil.
Divendres, 10 de juny
Si
la pedra digués , “una pedra no pot construir una casa”, no hi hauria casa.
Si la gota digués, “ una gota no pot formar
un riu”, no hi hauria oceà .
Si la llavor digués , “una llavor no pot
sembrar un camp”,no hi hauria collita .
Si tu i jo diguéssim, “ un gest d’amor no
pot canviar la humanitat”, mai hi hauria justícia, ni pau ,ni dignitat,ni
felicitat de cap tipus sobre la terra.
Pensa que tu , junt amb els teus dons,pots
fer canviar el món sencer. Només cal que estiguis disposat a fer-ho .
Senyor, ajuda’m a saber aprofitar els dons
que m’has regalat .
Dilluns, 13 de juny
Potser ha arribat el
moment
de triar entre tibar
o empènyer.
Potser si m’hi fixo
bé
no estic tan
malament.
Alguna cosa em diu
que segueixi
i em demana que no
em rendeixi.
Alguna
cosa diu que no dubti de mi.
Fragment
de la cançó Alguna cosa de Gossos
Dimarts, 14 de juny
Aquest curs ha estat, malauradament, el curs de les imatges dels milers de sirians fugint de l'horror del seu país. Aquest sembla a ser un conflicte que no es resoldrà a curt termini. Que les oracions d'avui vagin amb tota la força als camps de refugiats com els d'Idomeni a Grècia. Que el senyor doni força als refugiats i doni llum als governant per trobar una solució esperançadora. Mirem aquest vídeo d'UNICEF i reflexionem-hi.
Dimecres, 15 de juny
Himne de l'amor Gràcies, pel nou dia Gràcies, Senyor, per aquest dia que arriba, per aquest dia que, com un regal, ens dónes a nosaltres, fills teus.
Gràcies per la llum i pel sol, que en el matí comencen a despertar.
Gràcies pel vent, per l’aire, que ens permet de respirar.
Gràcies per les aus del cel, i pels ocells, que ja comencen el seu cant.
Gràcies per la natura sencera amb què avui, un dia més, ens vols obsequiar. Oh Cor amorosíssim de Jesús, per la vostra ferida preciosa, oberta per a donar pas a les flames del vostre immens amor, feu que l'incendi de la caritat purifiqui els nostres cors de la immundícia del pecat. El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou... El Petit Príncep
Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident.
Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
L'amor no passarà mai.
Dijous, 16 de juny
Totes
les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n
recordin). El Petit Príncep
Divendres, 17 de juny
Be he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones. El
Petit Príncep
Dilluns, 20 de juny
És molt més difícil
jutjar-se a un mateix que jutjar els altres. El Petit Príncep
Dimarts, 21 de
juny
Ja
és aquí l’estiu i per fi podrem descansar. Si més no, no ens llevarem tant
d’hora i no estarem tant afeixugats pel ritme de cada dia Tindrem molt de temps
lliure.
Lliure
sona a taxi, però també sona a llibertat.
La
llibertat autèntica sempre és bona perquè sempre és un do de Déu . Així ,
doncs, el temps lliure també és un do de Déu .
Malgrat
que el temps és una criatura de Déu, no en té de llibertat. La llibertat la
tenim nosaltres que també tenim el temps .
Per
tant, com farem servir la llibertat per aprofitar el temps lliure ?
“That’s
the question !” Per tant, estimats nois i noies, aquí teniu aquesta recepta :
Molta
convivència amb els de casa i amb qui sigui (això cal dosificar-ho) creant al vostre
voltant l’ambient cristià.
Desitjant-vos
unes profitoses vacances recordeu : els cristians no es deixen portar per
l’ambient, són ells qui creen l’ambient.
