dilluns
Reflexió de Quaresma: Per a què vaig ser creat?
La Quaresma ens convida a aturar-nos i a preguntar-nos: Quina és la meva raó de ser? Per a què vaig ser creat? És una pregunta profunda, semblant a la que ressona en What Was I Made For? de Billie Eilish, una pregunta que sovint neix de la fragilitat, del cansament o de la sensació de buit.
Jesús també va viure aquest desert. Quaranta dies de silenci, de preguntes, de temptacions. Quaranta dies per enfrontar-se a la seva pròpia missió, per confirmar qui era i per a què havia estat enviat. En aquest temps, no va buscar respostes fàcils. Es va buidar de tot allò que no era essencial i va deixar que el Pare li parlés al cor.
La Quaresma ens convida a fer el mateix. Enmig de la pressa i del soroll, Déu ens diu: "Tu ets més del que fas, més del que tens, més del que el món diu de tu. Ets meu. Ets estimat. Ets creat per a l’amor."
Potser aquests dies et sents trencat, perdut o sense força. Però Déu no t’ha creat per a la desesperança, sinó per a la plenitud. La Quaresma és un camí per redescobrir-ho, per deixar anar allò que ens pesa i per tornar a la font de l’amor. És temps de conversió, però no d’una conversió basada en la por, sinó en el desig profund de tornar a l’essencial: a Déu, a l’amor, a la veritat de qui som.
Aquesta Quaresma, deixem-nos transformar. Com el gra de blat que ha de caure a terra per donar fruit, deixem que Déu ens renovi des de dins. Potser encara no tenim totes les respostes, però caminem amb confiança, sabent que vam ser creats per estimar i ser estimats.
dimarts
Pregària: Quin és el meu propòsit, Senyor?
preguntant-me per què em vas crear,
per què sento que camino sense rumb,
com una flor que encara no sap si ha de florir.
Em vas teixir amb les teves mans,
amb amor i amb propòsit, ho sé…
Però de vegades em costa veure-ho,
de vegades em sento trencat, fràgil, com si no fos prou.
Obre els meus ulls, Déu meu,
mostra’m la llum darrere la boira,
ensenya’m que no he de ser perfecte per ser estimat,
que en cada pas incert també hi ha gràcia.
Quan em sento perdut, sigues el meu refugi,
quan dubto, recorda’m que sóc obra teva,
fet per estimar, per crear, per donar vida,
fet per reflectir la teva bellesa en aquest món.
Ajuda’m a confiar en Tu,
a trobar el meu camí en la teva pau,
perquè si Tu em vas fer,
va ser per un motiu que encara estic aprenent a abraçar.
Amén.
dimecres
Dia Mundial de la Conscienciació sobre l'Autisme 2025
dijous
LA QUARESMA ENS POSA EN CAMÍ
divendres
Me gusta ver la vida pasar,
me gusta verla contigo.
Quisiera ser tu baston al caminar
y al despertarme tu abrigo
Aquesta cançó parla sobre el pas de la vida, l'amistat i l’amor. Descriu com una persona quan s’enamora no pot viure sense l’altre aplicant moltes metàfores, i que sense ella no es res. També ens explica com la vida segueix passant, però que si no la passes amb felicitat o amor, costa trobar-li el sentit.
L’objectiu d’aquesta cançó es fer saber que sense una persona especial, sigui amic, novio/a, familiar… és difícil caminar, perquè les persones viuen per relacionar-se. Jesús sempre ens acompanya.