dilluns
PASQUA 2022
De la Ressurrecció de Jesús en sabem poca cosa, és un fet "meta-històric" (més enllà de la Història), però pel que ens han explicat que va passar (la tradició) i per la nostra pròpia experiència podem ensumar de què va. La cançó d'Amaral és una aproximació, un ensumar-se, què és la ressurrecció. Amaral canta a algú altre que bàsicament l'estima a fons perdut ("mi corazón no lo compra el dinero", ni les 30 monedes que li dónen a Judes per la vida de Jesús), algú que ens estima des de sempre i que abans de dir res nosaltres ell ja ens coneix ("Tu has creat el meu interior, m'has teixit en les entranyes de la mare"... salm 139), algú que ens dóna vida ("jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir" Jn 10, 10), etc. Per als cristians la ressurrecció, la font de vida, és la mateixa que la de l'amor i té un nom: Jesucrist.
dimarts
Escolta la següent cançó, reflexiona sobre la seva lletra, anota el que mes et cridi l'atenció i després respon:
Per qui ets? per què?
“Dios es quien más nos quiere, quien más nos cuida, quien nos dice con amor:
«tú eres mío», «tú eres mía». El que puede hacernos felices, el que sabe lo que llevamos escrito en lo más íntimo del corazón. Déjate mirar por él, déjate amar por él, eres de Dios y para Dios… Y ponte a la escucha porque quiere llenar tu corazón y explicarte para qué está hecho.
Él está en ti, él está contigo y nunca se va. Por más que te alejes, allí está el Resucitado, llamándote y esperándote para volver a empezar. Cuando te sientas avejentado por la tristeza, los rencores, los miedos, las dudas o los fracasos, él estará allí para devolverte la fuerza y la esperanza”.
Christus Vivit
dimecres
MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
Ideo dilexit me rex et introduxit me in cubiculum suum et dixit mihi:
Surge, amica mea, et veni.
Jam hiems transiit, imber abiit, et recessit.
Flores apparuerunt in terra nostra,
Tempus putationis advenit
Alleluia.
dijous
Aquesta cançó parla de que tots depenem d'algú qui sigui el nostre punt de suport perquè tots tenim les nostres creences que ens donen base a la persona que ens fa ser nosaltres mateixos. Parla de que si algun dia aquesta creença ens falla ens sentirem traïts i prendrem la defensiva i no serem capaços de perdonar, molt menys oblidar. Tots necessitem creure en alguna cosa com un cor necessita el seu batec, però si això canvia tot es desmunta, la teva realitat i es difícil saber el que es i el que no. Perquè si estimem alguna cosa desesperadament, i ens falla, es complicat demanar perdo pel que creus que estarà be, donant a peu una confusió ja sigui l'amor la religió o qualsevol altre creença que et manté al dia a dia.
divendres