Tots sense excepció estem cridats a viure l’amor de Déu, i a dir-li “Amén” de tot cor. Amén vol dir “Que així sigui”, i així acaba la Bíblia. Aquest és el desig de Déu i de l’Església, que tots els homes i dones del món puguem dir un Amén ben gran a l’amor de Déu.
dimarts
Jesús va dir: "Jo sóc el pa de vida, qui ve a mi no passarà fam." Una paraula de Jesús ens pot donar forces per a poder continuar el camí quan ens sentim cansats o desanimats. El seu amor és el pa que alimenta el nostre esperit, d'on ha de sortir la força per a viure amb plenitud.
El pa és el símbol de tot el que ens alimenta, de tot el que ens dóna vida. El pa ens enforteix per a la vida de cada dia. Sense pa estem perduts, defallim i quedem aturats. Si escoltem Jesús quan ens parla, ens sentirem forts, segurs i animats a fer les coses ben fetes. A vegades quan preguem només parlem nosaltres i no escoltem el que Jesús ens vol dir. Potser perquè no ens interessa, potser per mandra... Potser perquè no sabem estar en silenci ...
Jesús, tu que ens escoltes quan et parlem, ajuda'ns a escoltar-te quan tu parles. Tu ens alimentes, et necessitem.
dimecres
La justícia és molt més que allò que sentim dir moltes vegades “a ell li dius que sí i a mi no, és injust!” La justícia l’hauríem d’entendre com el reconeixement i la creació de totes les condicions que permetin a qualsevol persona el ple exercici dels seus drets. Si vivim aquest valor, estarem col·laborant a que en el món hi hagi pau, solidaritat, tolerància ... una sèrie de valors que no els podríem viure si no fos per la justícia. Una de les grans dificultats que té la justícia és la desigualtat. Hem de procurar fer camí junts, exercint la igualtat, que ens ajudarà a què tots i puguem participar del camí i de la justícia.
dijous
Els primers cristians s’anomenaven a si mateixos com els seguidors del Camí (Ac 9,1-2), i Jesús es defineix com el camí que de veritat porta a la felicitat, la pau, a la vida plena. Aquesta versió de The way, del grup Worship Central posa veu a l’experiència de trobar Jesús. Després d’anys de donar voltes perdut per la vida, i seguir camins que no portaven enlloc, hem trobat l’únic camí que de veritat ens fa lliures. “Era perdut tu vas venir a trobar-me. Jesús tu ets el camí. Ets la llum que ha brillat en la fosca, Jesús tu ets el camí!”
divendres
Un costum més
Tenim el vici d’acostumar-nos a tot. Ja no ens indignen els barris de misèria, no és notícia l’apartheid ni els milions de morts de fam,cada any.
Ens hi acostumem. Llimem les arestes de la realitat, perquè no ens fereixi, i ens l’empassem tranquil·lament.
Ens desintegrem. No és tan sols el temps que se’ns en va, és la mateixa qualitat de les coses,que es rovella. Tot allò que és més explosiu esdevé rutina i conformisme .
Senyor, tenim el costum d’acostumar-nos a tot. Fins i tot el més feridor, se’ns arriba a oxidar. Voldríem veure les coses sempre com si fos la primera vegada. Fes-nos superar la malaltia del tradicionalisme.
Ensenya’ns a recordar que Tu, has trencat sempre les coordenades del previsible, i sobretot que no ens acostumem a veure cap injustícia sense que la ira i l’actuació se’ns engeguin.
dilluns
FI DE CURS
LES VACANCES: Un temps per als altres, un temps per a fer tot allò que ens agrada i durant el curs no podem fer, un temps de descans... Bones vacances!
Jesús, et preguem que ens acompanyis també durant les vacances.
Durant les vacances podrem...
... estar més hores amb els pares, els avis, els veïns...
... descansar més hores, no llevar-nos tan d’hora, sortir més...
... anar de colònies, fer el casal d’estiu amb els amics, anar a casa els
cosins...
... fer sortides a la muntanya, al mar, visitar altres poblacions...
... fer ceràmica, estudiar música , practicar esports...
No hem d’oblidar que...
... els nostres espais de vacances per a d’altres persones són espais de
treball.
... no hem de perdre el temps. El temps lliure ens permet fer activitats que ens agraden, aprofitem-ho.
... hem de saber-nos divertir sense molestar els altres.
... podem conèixer persones noves i fer nous amics i amigues.
Jesús, et demanem que sapiguem compartir el temps lliure. Que siguem capaços de demostrar estimació a les persones que ens envolten i que estiguem alegres.
Pep Salvà
dimarts
BON ESTIU!!!
Ja és aquí l’estiu i per fi podrem descansar. Finalitza un curs excepcional on hem passat per situacions totalment noves que ens han fet canviar les percepcions que tenim de moltes coses.
Ha sigut un curs on hem hagut d'adaptar-nos i sacrificar moments i instants de compartir com ara sortides, convivències, pati...
A partir d'ara a seguir amb la convivència amb els de casa i amb qui sigui (això cal dosificar-ho) creant al vostre voltant l’ambient cristià. Construim un mon millor de les cendres d'aquesta pandèmia.
Desitjant-vos unes profitoses vacances recordeu: els cristians no es deixen portar per l’ambient, són ells qui creen l’ambient.
Aquesta cançó que escoltarem avui ens transmet tot l’amor que donen els avis, tot això ens fa pensar que hem de compartir més temps amb ells perquè ells en donen alegria, consells per la seva experiència etc.
Laura Riveiro i Marina Millán, 2n ESO
dimarts
"El món necessita a Jesús i nosaltres necessitem portar a Jesús al món"
Nilo Rodríguez, 2n ESO B
dimecres
Aquesta cançó ens parla, en primera persona, de l'important que és la família per a la vida d’un fill. Encara que aquest cometi errors pel desig que té a ser una persona lliure, reconeix que les figures parentesques s’han de posar el primer lloc. La cançó parla indirectament de si la família pot reconèixer al propi fill després d’haver-se equivocat. D’aquesta manera, el fill fa preguntes penedint-se de les seus canvis com a persona. En concret, es cita a la mare, dient-li que ha estat allà sempre per tot el que ha necessitat.
dijous
SAGRAT COR
El Sagrat Cor de Jesús és una de les tres festes de durant l'any, a la litúrgia de l'Església Catòlica, que se celebra el segon divendres després de la festa de Corpus Christi. D'altra banda, aquest devoció també es conrea per l'Església Catòlica en tots els primers divendres de cada mes. Es tracta de la veneració del Cor de Jesús, el més íntim del seu amor.
En general són conegudes com les 12 Promeses del Sagrat Cor, el més important dels quals és la 12a, anomenada la Gran Promesa:
Jo et prometo, en l'excés de misericòrdia del meu Cor, que El meu amor totpoderós concedirà a tots aquells que combreguin els primers divendres de nou mesos seguits, la gràcia de la penitència final, no moriran en La Meva desgràcia ni sense la recepció dels Sagraments, El meu Diví Cor serà el teu refugi en aquest últim moment de la salvació
Santa Teresa d'Àvila és una de les moltes santes i sants que van recomanar aquesta devoció, i d'aquí la nostra vinculació amb el Sagrat Cor.
“Et donem gràcies, Senyor, per la teva immensa bondat i el teu amor per la humanitat”
divendres
Senyor,
Acabant aquest curs volem donar-te gràcies per tot allò que hem rebut.
Gràcies per la vida,
per l'alegria i el dolor,
puix que va ser possible i pel que no va poder ser.
T'oferim el que hem fet en aquest curs:
el treball que hem realitzat,
les coses que han passat per les nostres mans
i el que amb elles hem pogut construir.
Et donem gràcies pels
companys, professors, educadors i treballadors,
amb els quals hem compartit treball, trobades i formacions.
Omple'ns de bondat i d'alegria per a les properes vacances,
a fi que, quants convisquin amb nosaltres o se'ns acostin, trobin en les nostres vides una mica de TU.
