4a setmana d'Advent
El fill de l'home vindrà
Encara que Déu naixés
mil vegades a Betlem
si no naixés a la teva vida
Ell naixeria inútilment
i tu restaries perdut.
dimarts 18
Els tres reis mags d’orient representen, per una part, la recerca de Déu dels diferents pobles i cultures de la Terra i, per altra, la recerca de Déu per part de la raó i la saviesa humanes. Malgrat aquest relat tan popular, el lideratge de Jesús no és evident. A primera vista la seva és la història d’un fracassat que no aconsegueix els seus objectius, sent rebutjat i mort en soledat com un blasfem i un criminal a la creu. Qui voldria un líder així? És una bogeria als ulls de la raó i un escàndol als ulls de la fe (1Cor 1,23).
Aleshores, si el lideratge de Jesús no segueix la lògica humana, com és que encara dos mil anys després encara celebrem el seu naixement? És aquest el líder que esperava la humanitat? Sí, perquè segueix la lògica de Déu. Quan li preguntaven a Jesús si ell era el messíes esperat, ell feia referència al que havien dit els profetes: “L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor” (Lc 4,16-30)
dimecres 19
dijous 20
T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espígol
per fer-te el son dolç.
Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.
Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.
Miquel Martí i Pol
divendres 21
NADAL
Alguns diuen que el desembre celebren el solstici;
jo també –la llum m’agrada tant!–,
però enllà d’aquest desfici celebro més encara:
Déu en el món,
Déu adolorit que li diguin el més gran
mentre van matant en el seu nom,
Déu que es fa petit, proper, infant,
ofrena i paradoxa, acompanyament i cant,
llei de l’univers i solitud desemparada.
Alguns celebren el solstici, jo n’espero un de més gran:
tanta llum dins nostre, menystinguda i eclipsada!:
el coratge, la tendresa, l’alegria, l’abraçada,
la bona voluntat, la humanitat pacificada:
aquesta llum, quan brillarà?
La claror que celebrem, com desborda la de l’alba,
la del dia, la del vespre: és Nadal, etern demà!
Déu infant sacseja el món amb una mà petita i balba,
trontollen els poders i tan sols l’Amor se salva,
única claror que sap salvar.
David Jou, 2016
(Del llibre Cartografies de Déu)
BON NADAL!
Ens retrobem el 8 de gener.
