Pregàries setmana 15 (Del 21 al 22 de desembre)

4ª Setmana d’Advent

21 de desembre, dilluns

Jesús, aquests dies de Nadal
celebrem el teu naixement amb alegria.
Et dono gràcies perquè tots semblem més contents!
Fes que ens duri més que no pas les festes...
A tots ens agrada rebre regals i fer festa
i m'adono que això fa feliç a la gent.
M'agradaria que sempre fos Nadal!
Però he vist a la tele que hi ha gent
que no viu pas així el Nadal...
ni els dies de cada dia!
I també n'he vist ben a prop meu...
Ajuda'm, Jesús, a fer contentes
les persones que viuen amb mi,
que em trobaré pel carrer
o que necessiten algú que les estimi.
Que quan et posi damunt de les palles
del pessebre de casa i miri els teus ullets de nen feliç, hi pugui reconèixer algú que he estimat. Amén.

22 de desembre, dimarts

BONES FESTES!!

Pregàries setmana 14 (Del 14 al 18 de desembre)

3ª Setmana d’Advent

14 de desembre, dilluns

Quan "tu" esperes,
"tu" ets com el silenci que neix
just abans d'encetar un cant.
Quan "tu" esperes,
"tu" ets com la nit que s'esllangueix
just abans de l'albada del sol.
Quan "tu" esperes,
"tu" ja tens, als teus ulls,
el somriure del qui ha d'arribar;
"tu" ja tens, a les orelles,
la rialla del qui ha d'arribar;
"tu" ja tens al cap
els gestos i les paraules
del qui ha d'arribar.
Quan "tu" esperes,
el qui és absent,
ja és present en el teu cor.

15 de desembre, dimarts

Pare,tu ens fas capaços de sentir com batega la vida al nostre voltant: Dóna’ns la

capacitat de saber ser solidaris amb els nostres germans i germanes, compartint tot el

que som i tenim; i que així, caminem sempre per camins de bondat i de pau.

Per Jesucrist Senyor nostre.

Amén.

16 de desembre, dimecres

Jesús ens donà el seu mateix Esperit, el que el guià de Betlem a la Pasqua,

buscant l'ovella perduda. Tenia una dèria: mostrar-nos l'amor apassionat de Déu

i encomanar-nos el seu amor als germans. Per tant, on veia opaca la bondat de

Déu, allà es ficava ell. Entre pecadors, malalts, leprosos, perduts. Feliços els qui

van poder veure l'empatia i la compassió de Jesús. És aquesta avui l'alegria que

comunica l'església?

17 de desembre, dijous

L'esperança ...

A vegades la nostra vida és com un túnel llarg, del que no veiem la sortida.

·      A l'escola les coses no ens van bé; ens costa concentrar-nos, les mates se’ns resisteixen, escriure bé ens resulta difícil, les classes se'ns fan pesades i avorrides...

·         A casa les coses potser no van millor; tenim algun familiar malalt o preocupat per algun problema, els pares no ens acaben d'entendre, amb els germans ens barallem més del que és normal...

·         Els amics estan una mica pesats i no acabem de trobar-nos a gust amb ells...

La nostra vida pot tenir alguns aspectes negatius, però no podem quedar-nos aturats al túnel, només avançant podrem sortir-ne, perquè sempre hi ha una sortida. L'esperança ens fa caminar cap a la solució, ens posa llum i color a la vida.

 Mentre espero l'arribada de Jesús, procuraré donar un tomb a les meves preocupacions.

Durant aquest temps d'Advent tindré l'esperança que em cal per a donar un color nou a la meva vida i a la dels que m'envolten.

Gràcies Jesús per inspirar-me una vida tan plena.

18 de desembre, divendres

Volem mantenir-nos desperts i vetllant,
perquè ens portes la llum més clara,
la pau més profunda
i l'alegria més veritable.
Vine, Senyor Jesús!
VINE, SENYOR JESÚS!

Pregàries setmana 13 (Del 7 al 11 de desembre)

2ª Setmana d’Advent

9 de desembre, dimecres

Les paraules humanes
van apagar l'amor i les estrelles,
van fer arribar la nit a la vida...
Per això has de venir,
oh urgent Nen,
al més profund d'aquesta nit
ja mig construïda,
per implantar la pau,
el somni i la cançó,
Verb etern de Déu,
fet a la nostra mesura!

10 de desembre, dijous

Reflexió:Estem preparats per adaptar-nos a la carència d’alguns bens que hem consumit fins ara i a viure amb una major austeritat? Té sentit l’austeritat ? Per què ?

11 de desembre, divendres

Soledat. Tothom, en algun moment o altre de la vida, ha patit aquesta sensació, a vegades necessària per madurar i créixer, d’altres incòmodes i que et provoca la llunyania de la resta dels humans. Moltes persones la veuen com un temor, però en realitat permet endinsar-se en un mateix, ajudant en l’autoconeixement, en la reflexió. Tot i així, és difícil estar sol, doncs els teus pensaments sempre aniran amb tu, allà on vagis, acompanyant-te en els teus viatges del dia a dia. Però la soledat s’ha de deixar de banda sempre que es pugui, doncs compartir xerrades, mirades, somriures… amb familiars, amics o coneguts és una injecció de felicitat i companyia incomparable amb la soledat.